Aquest pis, de 299 m², se situa al passeig de Sant Joan de Barcelona, molt a prop de la seva trobada amb l’avinguda Diagonal. Es tracta d’un àtic que ocupa tota la planta de la finca, la qual, malgrat tractar-se d’un edifici dels anys 70, té una configuració molt similar al de les típiques construccions de l’Eixample de principi del segle XX, amb façana al carrer i al pati d’illa, dos patis centrals interiors i dos patis mancomunats laterals.

La remodelació té per objecte transformar-lo en residència d’una parella estrangera sense fills que passa temporades a la ciutat. El gaudi de l’àmplia superfície disponible –ara fragmentada en petits espais-, les bones condicions d’assolellament o l’encant de la terrassa a la façana posterior són elements que orienten la redistribució de l’habitatge.

La meitat sud-est es destina a zona de dia i la meitat nord-oest a zona de nit. La comunicació entre les peces de cadascuna de les dues meitats es fa a través d’elements d’ús flexible, com el vestíbul d’entrada, a la zona de dia, o la zona de treball i emmagatzematge, a la zona de nit. Per altra banda, entre la zona de dia i la zona de nit es disposen tres peces passadores que permeten l’articulació del conjunt sense recórrer als passadissos: un espai de treball a la façana anterior, la cuina entre un dels patis interiors i l’escala, i la biblioteca a la zona posterior. Gràcies a aquests mecanismes de relació, la distribució resultant és diàfana i permet una àmplia versatilitat en els recorreguts entre les diverses peces.