El pis a reformar ocupa la darrera planta d’un edifici de mitjan el segle XIX, de composició classicista, amb pilastres, capitells jònics i decoracions escultòriques a les llindes i mènsules, al cor del barri gòtic de Barcelona. Té una superfície de 61,34 m² i una configuració en planta molt característica del tipus residencial assajat a la ciutat en aquesta època.

S’hi accedeix a través d’una escala situada al centre de la finca que divideix la residència en dues meitats, amb les peces de dia a la part posterior i les de nit a la part anterior, connectades per un llarg passadís a tocar del mur mitjaner.

L’estructura és de murs de càrrega i biguetes de fusta, amb terres resolts amb diversos materials que revelen les successives transformacions introduïdes al llarg del temps. No presenta patologies particulars, però sí un estat de conservació escàs que recomana reforçar el forjat amb una capa de repartiment que permeti la nova distribució dels espais.

Aquesta mantindrà la situació dels elements sanitaris bàsics i situarà la nova cuina al seu costat, en la part amb menys llum, concebuda com a element lineal parcialment incorporable al menjador-sala de treball, la qual ocupa la part principal de la peça que dóna al pati interior, a través del qual es beneficia de l’assolellament i les vistes.

L’espai que actualment ocupen el passadís, el distribuïdor davant del lavabo i el rebedor és substituït per un element lineal de planta doblement trapezoïdal. Aquest nou corredor resol l’accés a l’habitatge, dóna entrada al nou bany i a les peces principals dels extrems i allotja un armari d’ús general i la prestatgeria per a llibres. S’enriqueix d’aquesta manera l’únic espai interior del pis i se’l dota d’una complexitat superior a la de simple element de circulació. A l’extrem nord-est d’aquest passadís es localitza l’estar, fent front a la cantonada dels carrers entre els quals es troba l’edifici. Contigu a ell es troba el dormitori.