El solar on s'han d'implantar els 18 habitatges de protecció oficial es troba a cavall entre un bloc d'habitatges en filera i una sèrie de residències unifamiliars. Els primers, tot i la seva limitada alçada, constitueixen una peça urbana rotunda que colmata el territori en el qual s'implanta. Els segons, de menor mida, respiren dins d'unes parcel·les en les quals hi ha força vegetació. Els habitatges a construir hauran, doncs, de fer la transició entre aquestes dues tipologies al temps que aprofiten les condicions del solar.

Aquest és un terreny en lleuger pendent des del carrer i cap a l'interior, orientat en el seu sentit més llarg cap al sud-oest, on no només hi ha les millors condicions d'assoleig sinó també, ara per ara, les vistes més llunyanes cap a la serra costanera. Cal doncs plantejar-se un edifici que es pugui estendre en aquest sentit longitudinal però que permeti al mateix que els habitatges quedin orientats cap a migdia i no directament enfrontats als edificis veïns.

Donats els condicionants de superfície edificable i alçada reguladora es força immediata la solució de sis habitatges per planta, en planta baixa i dues plantes pis. Aquests s'agrupen en dos nuclis d'escala que donen accés a tres habitatges per replà. En el bloc A conviuen habitatges d’un, de dos i de tres dormitoris. En el bloc B tots els habitatges són de dos dormitoris. El bloc A es destina a gent jove i el bloc B a gent gran. Per facilitar-ne l’accessibilitat, es disposa un ascensor a cadascun dels dos nuclis de comunicació, tot i que el nombre total de plantes no ho requereix. Tots els espais comuns permeten, a més, la fàcil maniobrabilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.

Els habitatges segueixen un model gairebé únic per al conjunt dels divuit a construir. Tenen forma de L i permeten la ventil·lació directa a l'exterior de totes les peces, banys inclosos. S'encavalquen entre sí de manera que totes les sales d'estar quedin ben orientades i tinguin obertures tant a sud-est com a sud-oest, a fi de garantir que, fins i tot en el solstici d'hivern, aquestes reben l'assolellament necessari. Per tal de poder regular aquest assolellament, es disposen al sud-oest unes persianes metàl·liques de llibret que permet tamitzar la seva incidència. Al sud-est, en canvi, es disposen ràfecs que permetin evitar el sol d'estiu però facilitin el pas al sol d'hivern. En la confluència de les dues orientacions, els ràfecs es complementen amb persianes que evitin la insolació en el punt més desfavorable. Donat que una part dels residents serà gent gran i, per tant, més aviat sedentària, sembla convenient que les esmentades sales d'estar donguin accés a unes terrasses relativament generoses on aquestes persones puguin passar l'estona assegudes gaudint del propi espai enjardinat.

Amb aquesta disposició es garanteix, a més, la privacitat dels habitatges donat que, gràcies a ella, no només totes les sales d'estar queden ben orientades i protegides de les vistes des del carrer sinó que molt poques altres peces donen al fragment del solar per on s'accedeix a les porteries. Aquest bloc en ziga-zaga evita, al mateix temps, imposar-se als habitatges unifamiliars veïns com ho faria si es tractés d'un bloc geomètricament compacte.

L'aparcament, per un total de 21 places, se situa a la planta soterrani. El seu accés es produexi pel costat nord-oest, de manera que no interfereixi ni amb la bona orientació ni amb les peces d'estar. Tot i la geometria de retranquejos de l'edifici, l'aparcament aprofita la regularitat de les crugies centrals per disposar-se com un bloc lineal que sigui fàcil d'utilitzar. La planta soterrani disposa també de 21 trasters.

A l'interior dels habitatges la cuina es disposa oberta al menjador i s'entén com un espai dimensionat perquè en ell sigui possible també realitzat la bugada, de manera que els espais d'ús habitual durant l'horari diürn estiguin tots ells comunicats entre sí. Per tal d'acomplir els requisits de visitabilitat, els passadissos, no excessivament llargs, s'articulen de manera que, a més de la sala d'estar, situada en un dels seus extrems, hi hagi sempre un altre espai, el del vestíbul d'accés, que permeti el gir d'una cadira de rodes. Els banys, on l'espai de dutxa s'integra en el pla horitzontal, són també practicables per a persones amb mobilitat reduïda.

Per millorar la correcta ventil·lació dels pocs espais que no donen a façana, es crea un pati interior a tota alçada que acompanya la caixa d'escala. Aquest pati interior actua a manera de gran xemeneia que, per convecció, millora les condicions termomètriques de l'habitage.

Al costat d'aquest espai interior de ventil·lació transcorre a tota l'alçada un conducte registrable per al pas de les instal·lacions, de manera que la distribució d'aquestes sigui clara i racional i se'n faciliti el manteniment. A la coberta, s'aprofita el badalot de la sortida de l'escala i la caixa d'ascensor per situar-hi els captadors solars que permetin la producció d'aigua calenta sanitària a través d'energies renovables. A la planta soterrani, en l'espai comú de les escales i l'ascensor, es disposa un espai per a l'emmagatzematge selectiu de les deixalles.