parc de bombers, mataró
Descripció del solar
El solar es troba a la Via Sèrgia de Mataró, a tocar de la rotonda on aquesta es creua amb el Camí del Mig. La Via Sèrgia té una alineació aproximadament nord-sud. El Camí del Mig constitueix una via d'entrada al nucli urbà de Mataró i la seva direcció és més o menys perpendicular a la Via Sèrgia, és a dir, est-oest.
La forma del solar és trapezoïdal, pràcticament triangular. El front que dóna a la Via Sèrgia fa 103m, el que separa de la parcel·la veïna té quasi 65m i el limítrof amb la riera medeix 111m. El costat curt del trapezi, que fa façana amb la rotonda i el Camí del Mig, té 23m.
La seva topografia és bastant plana, amb un lleuger pendent d'aproximadament l'1,15% baixant de nord a sud, seguint la direcció cap a mar de la riera. En el límit del solar que s'obre a la riera, s'hi forma un talús d'uns 3-4m d'alçada. El front de la Via Sèrgia presenta un desnivell de poc més d'1m entre els seus extrems.
El nucli central de la població es troba en direcció est o nord-est respecte al solar i en una cota inferior a la d'aquest.
La Via Sèrgia i la zona propera al Parc de Bombers es caracteritzen per un tipus d'edificació industrial, de magatzem i grans botigues, a més de pocs i petits grups residencials. La parcel·la veïna està ocupada pel viver municipal, el qual presumiblement haurà de canviar d'ubicació en un futur pròxim per cedir l'espai a equipaments. Hi ha la possibilitat que aquest espai pugui servir per ampliar el Parc de Bombers amb el centre logístic de la REMN.
Com a resultat de tot l'anterior, les visuals entre el nord i el sud-est són limitades i tenen caràcter urbà, mentre que cap al sud i l'oest són molt més obertes i donen a un paisatge més vegetal.
Descripció del projecte
Les necessitats pròpies del parc de bombers i la volumetria de les edificacions de la zona han condicionat fortament la implantació de l'edifici.
Per una banda, calia situar les cotxeres de manera que permetessin una sortida ràpida dels camions en cas d'emergència i una entrada fàcil quan tornessin al Parc de Bombers. Per altra banda, calia preveure un gran espai lliure a l'interior de la parcel·la apte per fer-hi exercicis i pràctiques i que pogués acollir una pista esportiva. A més, per continuar amb la característiques edificatòries de la zona, semblava que el més apropiat era fer-hi un edifici alineat amb la Via Sèrgia de planta baixa i pis.
Per tot això, el Parc de Bombers s'organitza com un llarg volum alineat a carrer dividit funcionalment en dues parts: la zona de cotxeres i la de dependències.
La part de cotxeres inclou el garatge dels camions de bombers, d'una gran alçada lliure i una major profunditat, i tots els espais annexos (magatzem, compressor, taller, assecadors equips EPIs). La cotxera queda encarada directament cap al carrer i també s'obre per la seva part posterior cap al pati.
La zona de dependències es divideix en planta baixa i planta pis.
La planta baixa acull les sales d'administració (control, despatxos, arxiu), una aula polivalent usada principalment quan hi ha visites externes (bàsicament, escoles i instituts) i els espais de vestidors i serveis higiènics associats, així com el gimnàs. Aquests tres grans grups estan clarament diferenciats en planta i des del vestíbul d'accés es pot accedir directament a cada un d'ells, de manera que puguin ser utilitzats amb independènica l'un de l'altre i sense interferir-se. Al mateix temps, una distribució dels espais per franges longitudinals permet establir una doble circulació (peus nets-peus bruts) i concentrar en una sola franja totes les zones humides.
A la planta pis s'hi troben els espais on el personal del Parc de Bombers passa la major part del temps quan no estan fent pràctiques o en una sortida, és a dir, el menjador-sala d'estar, la cuina i els dormitoris. A la banda de carrer s'hi situa l'espai de circulació i accés a totes les dependències i a la banda oposada hi ha una àmplia terrassa que s'obre a l'interior de la parcel·la. La cuina i el menjador-sala disposen d'un espai intermig que els separa, el rebost, el qual acull les taquilles personals i les neveres industrials. El menjador i la sala s'articulen de manera que sigui possible diferenciar-los. Els dormitoris disposen d'unes altres taquilles però les tenen obertes a l'espai de circulació, a l'exterior del dormitori, de manera que qui n'hagi de fer ús no molesti aquells que dormen.
