El nou Poliesportiu El Raval es troba al carrer de Sant Pau, a Barcelona, prop de l'església romànica de Sant Pau del Camp. Forma part de l'Area de Rehabilitació Integrada Ciutat Vella i s'inclou en una illa objecte d'un Estudi de Detall que ha de fer compatibles usos residencials i equipaments per una banda i edificacions noves i antigues per una altra.

En virtud d'aquest Estudi de Detall el solar destinat al nou ús esportiu ocupa la cantonada entre el carrer Sant Pau i la perllongació del carrer Estel, limita amb els nous habitatges previstos a la perllongació de l'Avinguda de les Drassanes i voreja el que finalment s'ha definit com a espai públic a la part central de l'illa. Resta encara avui per concretar el destí de l'antiga fàbrica que es troba a cavall entre el carrer Sant Oleguer i aquest nou espai públic central. De la decisió que es prengui respecte a aquesta edificació dependrà la possibilitat d'aprofitar millor algunes de les característiques de la sala esportiva que describim.

La diversitat morfològica de les preexistències, la varietat d'usos i volums previstos a l'illa i els requeriments funcionals del nou edifici van fer que la construcció de la seva nau principal es proposés a la cantonada entre el carrer de Sant Pau i el carrer de nova obertura entre Estel i Riereta. S'alliberava així a l'extrem oposat un espai que podia esdevenir un pati d'accés entre el cos principal del nou edifici i els habitatges que s'hauran d'alinear amb la perllongació de l'Avinguda de les Drassanes.

D'aquesta manera es resolia no només el problema de juxtaposar dos edificis formalment i funcional tan diferents com són un pavelló esportiu i un edifici residencial, sinó, a més, el problema d'accés i sortida a un local públic per un carrer que mantenia l'escasedat d'amplada existent (6m) i la migradesa de voreres actuals (1m).

Al fons d'aquest pati d'accés (que serà tancat a les hores en què no funcioni el local) se situa un cos baix on es produeix l'entrada a l'edifici. Aquest cos auxiliar té una alçada notablement inferior a la del principal, es macla amb aquest i, un cop dintre seu, incorpora tots els elements que fan possible el funcionament de les pistes (vestidors, magatzems, serveis...).

Des del pati d'accés una rampa condueix cap al nivell superior d'aquest cos baix, que es destina a públic. A través d'una terrassa sobre el pati els espectadors accedeixen a una plataforma que, ja a l'interior, s'aboca sobre l'espai esportiu. Una escala secundària permet també l'accés a aquest nivell des del vestíbul en Planta Baixa els dies en què la manca de competicions fa disminuir notablement el nombre d'espectadors.

L'existència de l'esmentada rampa garanteix l'accessibilitat dels minusvàlids al nivell de públic i facilita la sortida d'aquest en situacions d'emergència, però, a més, crea un recorregut que permet obtenir diferents punts de vista sobre l'edifici durant el recorregut d'accés. Des de l'interior, una paret vidriada fa que aquest moviment es constitueixi en teló de fons de les activitats que tenen lloc a l'interior.

Tot i el caràcter fonamentalment esportiu d'aquestes activitats, les característiques del local fan que aquest pugui ser també utilitzat per activitats de districte. Unes cortines que queden amagades al sostre permeten de divir-lo en tres sub-espais més petits que faciliten els entrenaments i el doten de major flexibilitat.

En tres de les seves façanes el nivell superior del volum principal es presenta exteriorment com un cos tancat, poc permeable a les condicions de l'entorn. La simplicitat de les tecnologies de climatització a emprar (una senzilla renovació d'aire) i la necessitat d'evitar enlluernaments o il.luminacions irregulars, aconsellen adoptar aquest tipus de solucions més aviat opaques.

Pel contrari, l'estretor del carrer Sant Pau i la necessitat de relació amb el futur espai públic aconsellen que el tractament que l'edifici ha de rebre en la seva part inferior sigui més permeable a l'entorn. Per aquest motiu en els seus dos costats més llargs es disposen unes obertures axamfranades que comuniquen visualment l'interior i l'exterior sense perjudicar les condicions d'il.luminació abans referides.

El tractament que aquestes tres façanes reben és de pedre bateig en el seu sòcol i de plaques de tauler "Betonyp" superposades en escates en la seva part superior. Aquesta està lleugerament desplaçada respecte a l'anterior, presenta 30° d'inclinació i es remata amb una cornisa d'alumini. L'espai resultant del desplaçament entre les dues parts fa que, de nit, la llum perimetral interior il·lumini exteriorment la banda inferior de l'edifici.

La quarta façana, la que dóna al pati d'accés, està pràcticament orientada a nord i és totalment vidriada. Això no només facilita l'aprofitament d'una llum uniforme, sense ombres, que amb el reforç d'uns lluernaris superiors permet la utilització del local sense haver de recórrer a l'enllumenat artificial, sinó que a més dota de fons propi i controlat el terreny de joc i enriqueix la relació entre el dins i el fora.

Els materials emprats a l'interior es van escollir en desitjat contrast amb la volguda fredor exterior. Havien de donar lloc a un espai acollidor, on resultés agradable d'acudir-hi per aïllar-se de les condicions de l'entorn i on les dimensions de l'espai no provoquessin l'habitual efecte de desangelament. Les fustes i els tons càlids van ser les principals opcions.