park reyers, brussel·les
Les seus corporatives de la televisió flamenca i la televisió francòfona disposen d’un solar de 20 Ha a la comuna d’Schaerbeek, a Brussel·les, actualment infrautilitzat. El masterplan que s’ha redactat ha de permetre el desenvolupament urbà d’aquests terrenys i la renovació dels dos edificis, els quals es convertiran en el cor d’un pol d’activitat que girarà entorn a les indústries creatives i els mitjans de comunicació. Un parc de 8,5 Ha articula el conjunt de l’operació.
S’inscriu en la ciutat de Brussel·les segons lògiques que són, al mateix temps, paisatgístiques i programàtiques, fent de ròtula entre els traçats històrics leopoldians (parcs de Forest i Duden, Bois de la Cambre, Campus de la Plaine, parc del Cinquantenari, parc Josaphat) i l’arc nord-oest de les tecnologies de la innovació i de la comunicació (seus de Microsoft, IBM, Cisco, Movistar).
Aquest parc, de gest unitari, està constituït per un rosari de peces paisatgístiques de característiques espacials contrastades que serveixen de base a activitats diverses. Articula els seus components (edificació, topografia, vegetació, aigua) a través d’una lògica comuna.
El nou parc urbà és un pol d’atracció, un imant que articula el teixit urbà i nodreix la vida de la ciutat. Es constitueix com un camí que porta del bulevard Reyers a l’avinguda Mommaents i al qual es vinculen tots els elements destinats a garantir els recorreguts transversals. El parc s’infiltra més enllà dels seus límits, a través dels camins i el eixos existents, crea lligams que permeten aprofitar el potencial de les zones en mutació dels voltants i introdueix una nova lògica en la seva relació amb les operacions a desenvolupar: deixaran d’estar entre la ciutat i el parc i passaran a estar entorn d’aquest.
Al llarg del parc, les continuïtats vegetals aprofiten les masses existents i procuren efectes distorsionadors d’escala i profunditat. Posen en relació els parcs veïns segons un principi de complementarietat d’usos i de protecció d’ecosistemes. El parc és el nucli on es desenvolupen les activitats dels média, el pulmó que relliga el conjunt dels edificis i el lloc dels intercanvis. Els seus actors s’hi retroben de manera convival amb la gent de la ciutat. El parc esdevé el mediador inevitable que posa en relació el pol média amb la metròpoli.