entorns de l'estació de kortrijk
L'estació del ferrocarril com a part integral d'una plaça.
El Masterplan per a l'estació de Kortrijk vol integrar en una única entitat el nou edifici i l'espai públic al seu entorn. No concep l'estació com un objecte en sí mateix sinó com a part permeable d'una plaça que va de façana a façana i que s'aixopluga sota la seva coberta, un edifici que actua com un pont sobre el ferrocarril.
A fi de contribuir als objectius del Masterplan, el disseny de l'espai públic ha de donar lloc a un conjunt unificat i reconeixible que incopori les diverses parts de què està compost així com l'estació pròpiament dita.
Això implica la necessitat de fluïdessa i continuïtat en l'espai públic. No hi ha d'haver talls, ni tanques ni obstruccions. La finalitat és que no només l'estació deixi de ser un obstacle en la continuïtat de la ciutat sinó també que la ciutat en sí mateixa esdevingui part de l'experiència dels usuaris del tren.
Topografia.
Per aconseguir-ho, cal prestar atenció particular a la topografia de la zona.
Especialment important és la topografia transversal entre l'estació del ferrocarril i les façanes dels edificis, donat que hi ha una diferència de nivell significativa entre ambdós, tant a la banda nord de l'estació com a la banda sud. Això esdevindrà encara més greu pel fet que les andanes de la nova estació seran més altes que les actuals.
Com a conseqüència d'això, la topografia transversal del nou espai públic haurà de ser dividida en dos, de manera que els espais destinats a ús de vianants no pugin per sobre del pendent de comfort i que aquells que necessàriament han de fer-ho siguin destinats a altres usos.
Espais duals a la banda nord de l'estació.
A la banda nord de l'estació, això porta a la creació d'un aiguafons lineal a certa distància de les façanes dels edificis existents. Els espais entorn a aquest element lineal seran àrees comfortables per als vianants mentre la resta pot ser destinada a verd.
Això dóna un caràcter dual a l'esplanada la qual és, al mateix temps, un espai actiu que acull activitats i una área verda que fa de tampó entre el tren i la ciutat.
Convé tenir en compte que, en les zones al nord de l'estació, no es permetrà el trànsit privat i que la mobilitat és reduirà al transport públic (autobusos), bicicletes i vianants. També cal esmentar que sota algunes de les parts d'aquesta zona es construirà un nou túnel viari i un aparcament soterrani de dimensions significatives.
Un espai lineal a la banda sud.
A la banda sud, l'espai és més estret que l'espai disponible a la banda nord. Per tant, per salvar la diferència de nivell, caldrà un tall clar al costat de l'estació de tren i disposar d'arbustos com a element de protecció.
És, a més, part d'un petit anell circulatori que envolta el centre, cosa que implica que el trànsit seguirà sent una qüestió important al llarg de tot ell. El nou espai públic tindrà caràcter lineal i diferenciarà clarament entre l'espai destinat als cotxes i autobusos i l'espai destinat a bicicletes i vianants.
Algunes eines.
Topografia, paviment, mobiliari urbà, vegetació i detalls per als punts singulars constitueixen, en aquest punt del projecte, les eines clau per a definir-ne el caràcter.
S'han definit els criteris per a cadascun d'ells: pendents màxim i mìnim permesos, ús de pedra sorrenca portuguesa, un seguit d'elements urbans en acer, corten, fusta o pedra, l'inventari d'espècies arbòriess i arbustives a utilitzar tenint en compte que molta d'aquesta vegetació estarà sobre una llosa de formigó, la seva evolució al llarg de les estacions, el color de les seves fulles i troncs,...
Utilitzar-les de manera coherent permet fer front a les diferències entre els diversos subespais mantenint una visió de conjunt única.
Zandstraat.
Zandstraat actua com a àrea de transició entre l'espai al llarg de l'estació i Kortrijk-Weide, on la ciutat troba el riu.
És al llarg de Zandstraat que es produeix l'intercanvi principal de fluxos de vianants i ciclistes i on aquests entren i surten dels túnels sota el ferrocarril. El carrer és també el camí que segueixen els autobusos des de Magdalenastraat cap a l'estació.
La seva situació entre l'estació i diversos equipaments educatius, i l'orientació cap a l'oest de part de les seves façanes, defineixen el seu potencial com a zona de restauració que pot transformar radicalment el que avui és només una zona de pas.
La seva configuració está suportada per les geometries angulars de grans àrees verdes que acompanyen els diversos tipus de trànsit (autobusos y bicicletes). Això crea àmplies voreres que promouen l'ús peatonal. En el costat est, aquestes voreres poden donar lloc noves terrasses relacionades amb els negocis de restauració que poden treure partit de la seva exposició al sol.
Les superfícies verdes combinen les diversos espècies seleccionades i es beneficien de la seva diferència en alçada per articular l'espai. Els arbustos de fulla perenne ajuden a orientar les vistes i moviments i s'utilitzen com a referència per als usuaris.
L'esplanada.
És una zona àmplia on els diversos fluxos (autobusos, vianants i bicicletes) discorren paral·lels entre si i on els elements verds i les sortides de l'aparcament soterrani s'utilitzen per organitzar-los.
La circulació de l'autobús i les seves parades se situen just al costat de l'estació, mentre que els vianants i les bicicletes se situen al costat de les façanes dels edificis. Entre ells, una àmplia banda verda actua com a filtre i redefineix la imatge de l'espai públic entorn de l'estació.
La vegetació constitueix aquí un element tampó fonamental entre la ciutat i el ferrocarril. La coberta de l'aparcament soterrani ha estat definida de manera que permeti allotjar al menys 1,50 m de terra sobre la qual plantar.
Stationplein.
Stationsplein ha de ser de nou un espai representatiu, tal com correspon a la seva posició a la ciutat i suggereix la geometria regular de les seves façanes. El seu ús actual com a espai d'aparcament no només la trivialitza sinó que fins i tot en nega l'existència.
Ha de ser un espai on la gent pugui estar-s'hi i puguin caminar, però, fins i tot per sobre d'això, ha d'esdevenir un espai que defineixi la imatge de Kortrijk als viatgers i articuli la relació entre l'estació i la ciutat.
Si la introducció de vegetació és crítica en el disseny dels nous espais entorn de l'estació, esdevé essencial en l'àrea de la Stationsplein, on ja hi ha quatres especímens ben desenvolupats de Platanus.
Conjuntament amb això, l'alineació que defineix Burgemeester Reynaertstraat i a la qual el nou accés de l'estació respon, és l'altre element clau en la seva composició.
Tacklaan.
Tacklaan és, per definició, un carrer de caràcter lineal, on no és possible aconseguir àmplies zones per a vinanants com a la banda nord de l'estació. L'esforç per definir el nou espai públic ha de concentrar-se, per tant, en organitzar els diversos fluxos que tindran lloc al llarg d'ella a fi que les bandes paral·leles que els canalitzin funcionin correctament i evitin les interferències.
Una banda estreta i verda -d'un metre d'amplada en la major part- transcorre paral·lela a la primera de les andanes acompanyant l'itinerari regional de bicicletes i creant una fisura entre ells. Aquesta banda verda contribueix a solventar les diferències de nivell significatives que existeixen entre l'estació i els edificis. L'espai que resta és per als vianants amb una alineació d'arbres al llarg de la vorera nord.
