parc lineal de sagrera - sant andreu, barcelona
La ciutat de Barcelona es caracteritza per la seva varietat de trames, densitats i usos, i els barris a l'entorn immediat del nou parc no en són una excepció. Aquesta atenta mirada al seu voltant és la que genera el parc. Un parc necessariament fragmentat, com la pròpia ciutat, on les peces s'enfilen a través d'un subtil fil argumental que li proporciona continuïtat i escala metropolitana.
El territori en el qual s'implanta ha estat històricament un territori de fractura, que distanciava els barris a banda i banda. Establir els connectors urbans que facilitin els recorreguts transversals i l'articulin al seu voltant és la premissa de partida.El caràcter d'aquests connectors haurà de respondre a la manera en què la ciutat s'apropa al parc: uns enllaçaran espais públics i equipaments d'alta freqüentació, altres tindran un caràcter més íntim i recollit.
El parc es configura així com una successió d'episodis de dos tipus: una places, vinculades als connectors principals i que donen resposta a l'entorn immediat, i una sèrie de paisatges mediterranis, amb abundant arbrat i vegetació, que estableixen una seqüència ritmada de referències que transcendeixen la pròpia ciutat.
Així doncs, el parc alterna les places de barri amb el palmerar, l'horta, els jardins, la devesa i la pineda i dóna lloc a un corredor mediterrani que ens remet al recorregut del tren que es troba al seu subsòl.
És un parc equipat, amb senyalització interactiva i autogestionable, amb un alt percentatge de superfície drenant, una xaxa de rec que aprofita l'aigua de pluja, pèrgoles fotovoltàiques que permeten satisfer les seves pròpies necessitats, i una adequada elecció d'espècies vegetals autòctones.