parc dels turons, barcelona
El Parc dels Turons és més la materialització d'un procés que l'execució d'un projecte tal com aquest es concep habitualment.
És, d'entrada, un procés de reconquesta del territori, d'apropiació per al ciutada de les faldes d'uns turons llargament oblidats per la ciutat i difícilment accessibles. Una reconquesta destinada no només a convertir en un nou pulmó verd el que era un territori de ningú en un privilegiada situació al bell mig del teixit urba operació ja de per sí imprescindible- sinó plantejada també com a oportunitat per a satisfer les necessitats urbanístiques d'un fragment de ciutat ple de mancances.
Calia abordar des dels problemes inherents a peces residencials segregades de la resta del teixit, fins a déficits d'equipaments o de connectivitat, passant pels obvis problemes d'identificació formal i física de l'espai públic, I calia fer-ho a través de la definició d'aquesta nova peça verda, entesa com a oportunitat per posar en marxa altres resorts.
Davant de l'envergadura dels reptes plantejats, les estratégies d'intervenció en el territori dels turons centrals de Barcelona havien de permetre definir mecanismes que fessin possible avançar per passos successius i redefinissin al cap dels anys tant el caracter formal d'aquesta peça singular com el seu rol urbà. Els primers passos en la realització d'aquest procés han implicat l'obertura de camins que articulen el territori, el relliguen a la ciutat i en faciliten l'accés, permetent identificar un seguit d'espais fins ara inconnexos i vertebrar-los com a conjunt reconeixible. Des d'ells és possible fruir d'unes perspectives insólites sobre la ciutat que redefineixen el paper urba d'aquests espais fins ara oblidats. Dreceres, escales i ponts es constitueixen en la primera eina d'intervenció.
L'altre element fonamental d'intervenció en aquesta primera fase és la plantació d'arbrat. Les característiques del terreny han fet que durant molts anys els turons fossin coneguts com "la muntanya pelada" donades les seves dificultats per regenerar espontaniament la vegetació que els havia estat manllevada. Un procés pacient i meticulós de tractament del sól i de reforestació permet que, poc a poc, els turons adquirexin l'aspecte que correspon a un espai amb voluntat de pulmó verd per a la ciutat.
El tercer element substancial és la creació d'ambits que pauten el territori. De vegades aquests ambits aprofiten la seva situació estratégica i es converteixen en portes d'entrada al parc des de la ciutat; o bé s'instal·len en punts on la vista és privilegiada i defineixen nous miradors sobre Barcelona. En alguns altres casos tenen voluntat funcional específica i estan pensats per convertirse en zones de joc amb la voluntat de desplaçar aquestes activitats d'alla on ara es produeixen (la plaça central del Park Güell, per exemple, extrordinariament fragil) o de facilitar-la a nous usuaris.