astridplein, anvers
L'espai que conforma la plaça Astrid, just al costat de l'estació central d'Anvers, a Bèlgica, no està pas mancada d'elements d'interés: l'imponent edifici ferroviari del XIX que el domina desde la seva banda sud; la
sala Elisabeth que aporta un toc de distinció a la seva façana est i al costat de la qual els elements singulars que presideixen l'entrada al zoològic introdueixen una nota exotica; !'edifici a convertir-se en el
museu del diamant ... Fins i tot els edificis menys nobles de la plaça contribueixen a aquest sentit d'harmonia que domina la majoria de la seva arquitectura.
La plaça Astrid és a més una plaça enjardinada,
amb una superfície verda central i arbres d'alineació d'una bona portada. I és un intercanviador de transport vital per a la ciutat just al costat d'artèries comercials com Statiestraat o De Keyserlei, on es concentra
un nombre important de les botigues, oficines, restaurants i hotels d'Anvers.
Però malgrat tots aquests elements, les bandes nord i est de l'Astridplein no semblen beneficiar-se de la vitalitat del seu entom o dels valors de la seva arquitectura i presenten un aspecte abandonat i poc atractiu que contrasta vivament amb als costats sud i oest.
Nombrosos son els factors que creen aquesta disparitat entre una meitat i l'altra:
El vehicle privat ocupa una part massa important de la plaça, creuant-la de nord a sud i constituint una barrera per als vianants que
volen travessar-la. Si tenim on compte que, a més, el verd central no és accessible, comprendrem que, malgrat el seu atractiu, aquesta plaça, tal com avui està pensada, esdevé una interrupció per al flux peatonal cap
a la Gemeentestraat. Com a conseqüència de tot l’anterior i tenint on cornpte que, a més, les voreres laterals son molt estretes, hi ha molt poc espai destinat als vianants.
Per la seva banda, el transport públic que converteix l'Astridplein en un important nus de comunicacions està concentrat de manera tal que contribueix també a mantenir el públic en les bandes nord i oest de la plaça i no el convida a utilitzar la resta de l'espai.
L'obertura de la plaça per l'arribada del tren d'alta velocitat constitueix una ocasió per renovar l'espai existent. Però per assegurar-se que el nou disseny satisfà les necessitats derivades del seu rol dins de la ciutat, cal que els elements que s'hi introdueixin atreguin gent cap a l'extrem nord-est de la plaça i tinguin veritable capacitat d'impacte en el teixit urbà més enllà de les qualitats pròpies del disseny en sí. La resolució de problemes específics, identificats individualment, no pot fer oblidar la necessitat d'una actuació global que entengui l'espai com un tot i reequilibri la importància a atorgar a la resolució de cadascun d'ells amb una visió de conjunt. La solució ha de ser clara, fer de l'Astridplein un espai representatiu i constituir-lo en mecanisme adaptable a les condicions canviants del temps.
Per tot això, el projecte evita el trànsit privat a través de la plaça, manté la idea d'una peça central verda però accessible i resitua el transport públic de manera que l'activitat que genera beneficiï al conjunt de l'espai.
Com a resultat, la nova Astridplein diferencia clarament dues parts.
La zona immediata a l'estació és una superfície pavimentada, totalment peatonal, on conflueixen els fluxos de l'estació, del saló Elisabeth, els jardins zoològics, el Keyserlei i la Statiestraat. La seva proporció està pensada per establir la relació adequada amb els edificis públics del voltant, on es resituen els dos màstils simbòlics avui existents. En aquest espai es troba l'accés de vianants a l'aparcament soterrani i l'accés a l'aparcament de bicicletes.
L'altra zona és una àrea verda i un nus de comunicacions. En ella hi ha dues àmplies voreres simètriques, a les façanes est i oest de la plaça, alineades amb arbres i amb espai suficient per diferenciar els àmbits destinats al públic que espera l'autobús o el tramvia, la circulació de bicicletes, els vianants i les possibles terrasses dels cafès. Els tramvies s'aturaran a la banda est de la plaça mentre que els autobusos ho faran a la banda oest.
El verd de la peça central permetrà la circulació de vianants i sobre ells se situaran les entrades del metro i del nou aparcament soterrani, de manera que el seu accés sigui fàcil des de qualsevol punt de la plaça. Aquests accessos, construïts com a caixes de vidre sobre la vegetació actuaran com a llanternes nocturnes sobre el conjunt de l'espai.