eix sant andreu-sagrera, barcelona
La Modificació del Pla General Metropolità transforma l'ús de bona part de les actuals instal·lacions ferroviàries en zona verda al temps que preveu el cobriment de bona part del futur traçat del tren. El parc lineal que resulta d'aquesta transformació ha de constituir-se en l'element estructrador del conjunt de l'operació projectada i element articulador dels barris que avui queden separats per les vies del tren. Un conjunt d'avingudes i petits parcs o places (ja existents o previstos en el planejament) ha de permetre la vertebració d'un teixit d'espais públics que lliguin estretament el nou parc amb el teixit públic urbà immediat.
Les primeres idees sobre aquest nou parc utilitzen les imatges derivades dels traçats ferroviaris com a punt de partida. EI tren no només és avui present a la zona sinó que es constitueix en el motor de la transformació que s'hi preveu. Un cop aquesta estigui realitzada transcorrerà en bona part sota cobert però seguirà sent una font substancial de l'activitat del sector. Les línees de força del nou parc emanen dels traçats que configuren les vies del tren.
Aquesta idea generadora ha de petmetre que el conjunt del parc tingui la necessària unitat que el faci reconeixible a nivell metropolità i integri de manera convenient les especificitats que es deriven dels diferents sectors de la ciutat que atravessa al llarg del seu recorregut. Des d'una part estretament vinculada a la nova estació i el seu flux de viatgers i vehicles, fins al contacte amb el passeig de Santa Coloma, on la dimensió i el teixit urbà de !'entorn permeten preveure una configuració on el verd sigui l'element predominant i les activitats tinguin un caire menys atrafegat, el parc integra i s'adapta a les necessitats del lloc.
Els primers esquemes són atents a les condicions topogràfiques que es derivaran de la construcció de les noves vies del ferrocarril i de les previsions del planejament aprovat. Les diferents superfícies previstes, el caire de l'arbrat a emprar i les especificitats que s'apunten de molts punts tenen la voluntat de respondre a les necessitats concretes de connexió i intercanvi que s'han de generar entre el parc i els nous usos previstos al seu entorn així com entre les seves dues bandes.