Quan Cerdà va planificar l'Eixample va preveure la disposició d'un seguit de zones verdes que equipaven el territori. La progressiva densificació de la nova ciutat que es construia, però, va acabar amb aquelles previsions inicials. La creació de parcs en aquesta zona no és possible avui sense la demolició prèvia de grans edificis desafectats que es transformen en espais públics. Aquest és el cas dels Jardins del Príncep de Girona, els quals ocupen el solar on abans hi havia unes casernes militars.

Amb una superfície lleugerament per sobre de les 2 Ha, el projecte del nou jardí es genera a partir de l'espai arbrat que configurava el pati central de la caserna. El pati quadrat original ha estat notablement ampliat tot i mantenir els plàtans que ja hi havia i s'ha creat una gran esplananda central on siguin possibles activitats de tota mena.

En ella se situa una làmina d'aigua de 1.900 m² que esdevé el focus d'atracció del jardí i del barri amb el seu joc canviant de llum i reflexos. Entorn a aquesta làmina d'aigua, grups de pins que aixopluguen un seguit de bancs permeten establir zones de llum i ombra que qualifiquen l'espai de manera diversa sense que això impedeixi la seva utilització per a activitats col·lectives.

Els desnivells entre aquesta esplanada central i els carrers de l'entorn se salven gràcies a un seguit de terrasses i massissos arbustius que recorden la tradició agrícola dels bancals. Cada grup de terrasses és ocupada per una mateixa espècie vegetal amb característiques de floració i color específiques, de manera que el jardí està puntuat de color al llarg de quasi tot l'any i es converteix en un paisatge viu i canviant.

Però perquè el jardí es converteixi en un punt de trobada per al barri cal que disposi d'una correcta vinculació amb l'entorn. A tal fi quatre rampes pavimentades amb pedra natural enllacen els carrers immediats amb el centre de l'espai. Altres camins secundaris -rectilinis i amb paviment de fusta- connecten un seguit de plataformes -també de fusta- que, situades entre els bancals de flor, ofereixen espais tranquils en els quals abstreure's de l'entorn.