L'eix format pels carrers Overleiestraat, Budastraat i Leiestraat enllaça la Grote Markt, aI bell mig de la ciutat de Kortrijk, amb l'Astridpark, a les portes de la ciutat del XIX, i forma part de l'eix nord-sud que travessa la totalitat de la població. Constitueix doncs una espina vertebradora que articula una part fonamental del teixit històric i dóna base a un complex seguit d'activitats urbanes.

De geometria sinuosa i amplades variables, aquest eix havia experimentat una urbanització cada cop més abocada a facilitar la circulació dels vehicles i poc atenta als factors de continuïtat urbana i utilització peatonal. En cap moment era percebut com a una unitat que respongués al rol articulador que juga dins del teixit de la ciutat, sinó com un seguit de fragments aïllats que enllaçaven retalls de vies entre sí. Continuitat, fluïdesa, claredat de lectura i potenciació del sentit longitudinal constituïen els valors a posaren primer pla.

Redefinir la proporció entre les successives bandes de circulació (vehicles, bicicletes i vianants) i disposar d'un cert sòcol que redimensioni les proporcions dels edficis i augmenti a percepció qualitativa de l'espai, semblaven les dues premises bàsiques de partida. A elles calia afegir la necessitat d'adoptar una disposició de l'espai que no fos massa específica de la situació existent sinó que permetés l'evolució amb el temps dels usos del carrer.

Amb aquests objectius s'utilitzen materials nobles, com la pedra blava, per a les voreres i les voravies; es posa especial cura en la continuïtat geomètrica de la línia que separa vehicles i vianants, de manera que s'absorbeixen amb naturalitat les dscontinuitats que es produeixen en les alineacions; es treballa perquè les interseccions amb els carrers tranversals no suposin ruptures que anul·lin la voluntat de conjunt; i s'adapta l'amplada de !es circulacions sobre els dos ponts del riu per tal que aquests també s'integrin a la unitat definida pel conjunt.