L'objectiu final de la remodelació dels carrers comercials de Kortrijk, a Bèlgica, és la redefinició del seu centre històric. Aquesta localitat, com moltes viles petites de la geografia flamenca, ha vist al llarg dels darrers anys com aquest es despoblava en favor d'una perifèria residencial que segueix les pautes del model suburbà. La remodelació dels seus carrers comercials es constitueix en instrument clau per a una recuperació urbana que va més enllà de l'espai públic.

L'activitat comercial d'aquest centre és sens dubte un element fonamental en la seva reconsideració, pero a aquest motor d'activitat cal afegir altres funcions que ja avui contribueixen a articular el centre com a àrea urbana equipada: tot el conjunt d'esglésies, el complex del museu del Dormitoire i el Béguinage, l'hospital Sint-Niklaas, l'escola 0.L.-Vrouw Bijstand, l'Acadèmia, la zona verda del Begijnhofpark, A ells cal encara afegir les nombroses operacions que ja han estat dutes a terme per l'administració comunal a fi de revaloritzar el centre de la ciutat: les places entorn de l'església Sint-Marin, l'aparcament soterrani i la remodelació de la plaça del teatre, el projecte per la Grote-Markt,

Cal aprofitar el potencial que aquesta conjunció ofereixi crear una sinergia entre els carrers objecte de remodelació i els altres espais públics de la ciutat. No es tracta només d'embellir el centre a través la remodelació dels carrers comercials sinó d'aprofitar aquesta operació per donar-li estructura i millorar-lo globalment. Tot i que netejar aquests carrers d'elements de mobiliari péssimament situats, o substituir un paviment prefabricat dels anys 60 en lamentables condicions són elements bàsics de l'operació, aquesta, en definitiva, no pot ser reduida a una operació de maquillatge.

Malgrat permetre que, en graus i instensitats diferents, la presencia dels vehicles pugui ser autoritzada, els carrers a remodelar han de tenir un caràcter fonamentalment peatonal. El seu tractament ha de ser sobri i emanar una certa calma que sigui testimoni de la continuitat dels diversos espais que es reconsideren. El protagonisme no correspon a l'espai públic en sí mateix sinó al que s'esdevé al seu voltant. Cal doncs utilitzar materials nobles, dels quals es pugi seguir disposant al llarg del termos i que envelleixin bé, i que, a més, donin resposta adient a la dualitat fuincional d'aquests carrers, de manera que siguin confortables als vianants resistents al trànsit ocasional.