La Ronda de Dalt, autèntica autopista urbana que voreja la ciutat de Barcelona, travessa per la seva banda nord el peu de la serra de Collserola quan aquesta es troba amb la ciutat.

En el seu desenvolupament aquesta via opta, en alguns trams, per una situació a mitja falda que posa de manifest el pronunciat desnivell que hi ha entre ambdós costats. En un d'aquests trams es troba la passarel·la. El seu objecte és relacionar les vies laterals de la Ronda, entre les quals hi ha un salt de cota de 9 m., per facilitar el creuament dels vianants.

Aquesta circumstància impedeix, sens dubte, la construcció d'un pas franc entre ambdues marges capaç de preservar el gàlib de la Ronda. En la solució finalment adoptada, el tauler surt horizontalment des de la rasant del marge superior, per la banda muntanya, i queda suspés a gran alçada en el marge contrari, per la banda que mira cap a la ciutat i el mar. La passarel·la es converteix així en un espléndid mirador sobre el lloc pel simple fet de reconéixer i determinar amb precisió la cota sobre la qual ha de construir-se.

Els sistemes per comunicar el tauler amb els marges es dissenyen de forma específica. Per la banda muntanya mitjançant l'adeqüació a la topografia, mentre que per la banda del mar es fa de manera més artificiosa, amb la construcció d'una rampa i un ascensor mecànic que, com a peces autònomes, s'adosen al tauler.