plaça salvador allende, barcelona

Les reserves de sòl per a espais públics a la ciutat de Barcelona estan plenes d'episodis com el que ocupa la plaça Salvador Allende: solars on inicialment estava previst edificar i que les pressions veïnals dels anys 70 van convertir en terrenys destinats a ús públic. Com a conseqüència d'aquest procés no és d'estranyar que aquest buit urbà no reuneixi les condicions idònies per acomplir un paper representatiu dins de la trama urbana i que la intervenció a realitzar hagi de posar en joc faixats mecanismes de construcció.

L'espai es troba davant l'església romànica de Nostra Senyora del Coll. Encaixat entre mitgeres i darreres d'habitatges, presenta un desnivell de 20 metres entre els seus extrems, de manera que, degut a la seva orientació, només la zona immediata a l'església té bon assolellament. Per afegir encara més dificultats, el carrer Hortal, que el limita per la seva part inferior, presenta problemes de rasant. Si bé els edificis més recents segueixen prevista pel planejament vigent, les cases més antigues es troben a una cota notablement més baixa.

Atenent-se a la peculiaritat de la topografia i dels problemes a resoldre, s'ha optat per configurar tres places a tres alçades diferents: una que dóna a l'església de Nostra Senyora del Coll, una altra al carrer Mortal i una tercera a un nivell intermedi darrera dels edificis que tenen accés pel carrer de Santuaris.

La primera, enfront de l'església, és pavimentada amb llambordes de recuperació i disposa d'arbres al costat de la mitgera, la qual, a més, s'endreça amb un revestiment en trompe-l'oeil que la converteix en falsa façana. Un banc lineal al límit de l'espai fa de balcó sobre les plataformes inferiors i una petita plataforma permet activitats públiques a l'aire lliure.

La segona plaça, davant del carrer Hortal, està aixecada 1,35 m. respecte a aquest pel punt de major desnivell. Es de sauló i disposa d'un arbrat frondós i nombrosos bancs. Constitueix l'espai de joc dels nens del barri, desvinculat dels trànsit intens del carrer Santuaris.

La tercera es troba a un nivell a mig camí dels anteriors. També és de sauló i es concep com a espai de lleure tranquil per a qui vulgui, tant del trànsit com de l'àrea freqüentada anterior. Per tal que el seu contacte amb els habitatges contigus fos acurat s'ha realitzat un nou tancament dels patis posteriors d'aquests.

Enllaçant tots tres nivells un seguit d'escales recorren l'espai i configuren un seguit de petites plataformes intermèdies. En un d'ells es troba una petita font ornamental que inclou el monument a Salvador Allende. Els paraments de formigó que suporten tot aquest joc d'escales crea uns diafragmes que constitueixen l'alçat de l'espai públic des de la part inferior. A la zona més baixa el gunitat que cali fer per consolidar l'assentament dels talussos s'ha recobert amb pedres de riu donant lloc a una textura original que permet que les enfiladisses creixin amb facilitat.