peimu ca n'ensenya, barcelona
Objecte.
Aquest Pla Especial Integral Urbanístic i de Millora Urbana té per a objecte facilitar la construcció d'un centre parroquial ben integrat en el paisatge urbà de l'entorn que permeti acollir activitats diferents a les de culte que tindran lloc en la recuperada església de Sant Rafael, així com la de facilitar l'ampliació de la masia de Ca n'Ensenya.
Per aconseguir aquest objectiu, el Pla proposa unes determinacions concretes que es resumeixen en els següents punts:
- · Definir el sòl que es destinarà a cadascun dels equipaments.
- · Definir la titularitat dels equipaments.
- · Definir els tipus d'equipament possibles.
- · Definir les condicions d'ordenació de les edificacions de manera que garanteixin la seva integració en l'entorn.
Àmbit.
L'àmbit d'aquest P.E.I.M.U. es troba al barri de la Guineueta, dins del Districte de Nou Barris, a l'entorn de la plaça de Ca n'Ensenya, a Barcelona.
Ve definit pel carrer de Marie Curie al sud, el carrer d'Alsàcia a l'est, la part posterior de l'edifici situat a la cantonada del carrer Alsàcia amb passeig de Valldaura, la part posterior del mercat de la Guineueta, la part posterior dels dos edificis que se situen al costat oest d'aquest mercat i la part est de l'escola Àgora. Inclou terrenys de quatre parcel·les i té una superfície total d'11.956 m2.
La masia de Ca n’Ensenya.
També coneguda com Can Guineueta -pel nom del barri on es troba-, la denominació original de la masia era Ca n'Amell Xic. Res en queda, però, de l'edificació original del segle XVI-XVII, que va ser enderrocada el 1990; la construcció actual és del 1986 i incorpora modificacions posteriors.
Després de passar per diverses mans, la propietat és comprada per l'Institut Mental de la Santa Creu el 1879, el qual manté fins el 1986 l'activitat agrícola que es desenvolupava entorn de la construcció principal, tot i que la parròquia vinculada a l'institut utilitza alguns dels espais per a activitats de culte, esplai o culturals des del 1979.
El 1996 l'edifici passa a mans de l'Ajuntament, el qual el destina a casal. Les activitats dutes a terme fins a data d'avui per la parròquia a l'annex de la masia són les que està previst traslladar a l'església de Sant Rafael i als nous locals parroquials descrits més amunt, de manera que sigui possible enderrocar l'esmentat annex i permetre la futura ampliació del casal.
Aquesta operació, en total coherència amb la desenvolupada a l'entorn immediat de l'edifici històric de l'església de Sant Rafael, ha de permetre ordenar i fer coherent el conjunt d'equipaments que es troben dins de l'àmbit d'aquest pla.
L'església de Sant Rafael.
L'església de Sant Rafael és una petita part de l'antic institut mental de la Santa Creu, un edifici de caràcter neoclàssic i grans dimensions construït l'any 1888 per Josep Oriol Bernadet. Se situava en la part central posterior del conjunt, en el mateix eix que el seu accés principal, del qual la separava el claustre central de l'edifici i un claustre secundari de geometria semicircular.
En l'actualitat, el sanatori ja no existeix i bona part de l'edifici ha estat enderrocat; només queden els cossos que avui allotgen la seu del districte i alguns serveis municipals. Entre ells i l'església s'ha obert el carrer Marie Curie i ha desaparegut bona part del seu pòrtic semicircular davanter, cosa que l'ha convertida en un element aïllat.
L'església es troba fora d'ús. El creixement residencial al seu entorn, la diferència de cota entre l'església i el passeig de Valldaura i la creació del parc central de Nou Barris han fet, a més, que part d'ella es trobi parcialment soterrada.
L'Arquebisbat de Barcelona té interès a obrir una església en aquest entorn i, conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona, han establert un protocol de col·laboració per fer-ho possible. Té interès també a fer possible la construcció d'un centre parroquial que permeti dur a terme altres activitats que no siguin les pròpiament de culte. Per reduir al mínim l'impacte visual d'aquest nou edifici, es planteja aprofitar el desnivell existent a la part posterior de l'església de manera la nova construcció es trobi sota una coberta verda que doni continuïtat a l‘espai de parc.
El conjunt d'aquestes operacions –reordenació dels edificis, modificació de la topografia, implantació de l'edifici parroquial i creació d'un nou espai públic- ha de permetre dotar d'una nova lògica urbana el que actualment és una construcció en desús.