sint-pieterskerk, kuurne
L'església de Sint-Pieters ha estat, des del mateix moment de la seva construcció -en els anys 60-, un element de referència per al barri del mateix nom -a la localitat de Kuurne- i el nucli al voltant del qual han anat apareixent una sèrie de petits equipaments comunitaris que han aglutinat les activitats dels veïns.
Si bé, en l'actualitat, els usuaris de l'església són molt menys nombrosos del que van ser en el seu moment, el caràcter simbòlic de l'edifici perviu i el conjunt d'espais lliures i equipaments del seu entorn s'ha consolidat com l'autèntic cor del barri.
L'actual articulació de totes aquestes peces, però, està lluny de ser òptima i li impedeix assolir el seu potencial.
La Bruggesesteenweg -una important via que uneix Kortrijk i Bruges- divideix en dos els equipaments i deixa a una banda una escola, un centre comunal i una antiga rectoria, mentre que a l'altra es troba la pròpia església, una altra escola, un centre de joventut i un antic convent. No només la cruïlla actual de la via és poc afortunada sinó que el recorregut que els vianants o les bicicletes han de realitzar per anar d'un sector a l'altre manca totalment d'elements referencials i resulta incomprensible per a un usuari no avesat. Per complicar més les coses, dos grans aparcaments ocupen l'espai enfront dels equipaments que haurien de constituir els seus àmbits de socialització.
A aquests problemes, caldria encara afegir la necessitat de resoldre la inundabilitat d'una part dels terrenys lliures, l'eventual revitalització d'una sèquia semisoterrada i la possibilitat de creació de nous habitatges que es deriva del planejament vigent. Quin nou destí donar a l'església i com ha aquesta relacionar-se amb el barri i la ciutat és una altra qüestió a abordar.
- equipaments existents del barri
- potencials equipaments del barri
- equipament de ciutat o supra-ciutat
- nous habitatges
- camí verd de connexió (vianants + bici)
- accès vehicles als espais d'aparcament
La proposta estableix una estructura verda, que es recolza en part de la vegetació existent, com a mecanisme connector entre les diverses peces del teixit. Aquesta estructura serveix de base a un millor itinerari per a bicicletes i vianants que evita els racons actuals i creua amb més claredat la Bruggesesteenweg, gràcies a l'ampliació de les voreres i al reajustament del traçat de la via en aquest punt, el qual es torna lleugerament sinusoide per contribuir a la disminució de la velocitat dels vehicles.
Aquest eix dóna suport a la definició de les noves edificacions, tant de les possibles ampliacions dels equipaments comunitaris com dels nous desenvolupaments d'habitatges. Serveix també de base per redefinir la mobilitat a la zona, de manera que els vehicles no hagin mai de creuar-lo i contribueixi a la pacificació dels espais públics.
Aquests es jerarquitzen de manera clara a fi d'evitar l'ambigüitat i indefinició que presenten a hores d'ara. Es manté un gran espai entre la carretera i l'església que confirma el valor referencial d'aquesta i serveix per al desenvolupament de grans activitats comunitàries; altres dos -un a cada costat de Bruggeseestenweg- amb perímetres clarament definits i amb voluntat d'espais urbans directament vinculats a les edificacions que els configuren; i un tercer grup de caràcter lineal que vertebra el conjunt.
Paral·lelament a aquestes operacions es defineix la secció de la Bruggesesteenweg a fi de convertir-la en una artèria més amable. Es fa una operació similar amb la Sint- Michielsweg, que limita la zona pel nord.
A la redefinició d'aquesta última el recorregut de l'autobús juga un paper cabdal. La línia 51 creua actualment bona part dels espais públics centrals, contribuint significativament a la seva degeneració. Per tal d'evitar-ho i aconseguir que la Sint-Michielsweg tingui un caràcter més amable i comporti més seguretat per als nens que diàriament la creuen per anar a l'escola, es plantegen diverses alternatives per a un nou recorregut, totes les quals incrementen, de fet, el nombre d'usuaris potencials del transport públic.
La conversió de l'església en un equipament que, mantenint la seva utilització parcial com a lloc de culte, permeti utilitzar l'espai sobrant per a altres usos, mereix una reflexió específica.
Es defineixen les normes que permetin mantenir els valors de l'edifici actual. Aquestes han de garantir la seva comprensió com un volum intern únic i la transparència en la seva part inferior, de manera que qualsevol increment de la superfície útil mitjançant addició de noves plantes mai no arribi a alterar-los.
I s'analitzen els possibles usos a implementar de manera que l'equipament actuï a una escala superior a la del barri, comportin el respecte a aquests valors de l'edifici i pressuposin un baix impacte en l'entorn en termes d'aparcament o de fragmentació de l'espai.
