overleie kortrijk
Descripció del barri
Overleie és un barri amb una clara identitat pròpia el qual, malgrat les diferents àrees de què està composat, resulta perfectament identificable dins de la ciutat de Kortrijk. Situat, com el seu nom indica, a l'altra banda del riu en relació ai centre, és un barri a cavall entre els usos majoritàriament terciaris d'aquest centre i el caràcter residencial de les perifèries.
Durant molt temps va ser un potent motor econòmic gràcies a una indústria centrada en el lli que aprofitava les característiques del riu Leie per al seu desenvolupament. En decadença al llarg del segle XX, s'ha transformat en un teixit amb grans estructures fabrils obsoletes, un comerç de proximitat amb poca empenta i nombroses peces residencials.
Les transformacions que el centre de la ciutat ha experimentat al llarg de les darreres dècades (condicionament dels espais públics,renovació del comerç, implantació d'activitats creatives...) no han alterat encara l'status quo somniolent d'Overleie. Però alguns elements recents han de canviar sens dubte la situació.
La implantació d'un museu dedicat a la indústria que el va convertir en un referent, la transformació d'algunes antigues fàbriques en edificis residencials, l'obertura al públic d'una part del campus del Guldenspurencollege i, sobretot, la transformació dels marges del riu Leie en un significatiu espai públic, són passes fonamentals per a la recuperació integral del barri.
Metodologia
Davant d'aquesta finestra d'oportunitat, una qüestió esdevé cabdal: quina és la millor metodologia per canalitzar l'impuls de tots aquests canvis i articular una proposta de conjunt per a Overleie que tingui en compte tant factors socials, com econòmics, com culturals? I quina és la millor manera perquè aquesta proposta per al barri sigui, al mateix temps, coherent i flexible, de manera que permeti la seva materialtizació i evolució al llarg del temps sense desvirtuar-la?
Dos són els mecanismes que s'han posat en marxa. En un primer temps, la generació d'un Masterplan que aportés visió de conjunt. En un segon moment, un seguit de tallers al llarg dels quals s'aprofondís sobre les previsions del masterplan per a les diverses zones del barri. Tant en un cas com en l'altre, s'ha comptat no només amb la intervenció de nombrosos especialistes que han aportat els seus coneixements específics en les matèries a considerar, sinó també amb la dels diversos representants polítics i amb la contribució entusiasta dels veïns del barri interessats a prendre les regnes del seu futur.
El masterplan, en la seva concepció habitual, no és per sí mateix una eina que permeti la seva implantació immediata. El marge d'interpretació que ofereix és encara massa ampli com per evitar conflictes significatius en la seva aplicació. Tant l'Administració com els promotors necessiten, en canvi, regles clares que els permetin el desenvolupament de la ciutat. Els tallers esdevenen així un instrument intermig entre el Masterplan i el Projecte i constitueixen un mecanisme de disseny urbà que permet arribar a propostes que puguin ser implementades amb relativa agilitat; propostes que defineixen una imatge sòlida del conjunt, regles clares per a la construcció dels edificis i un espai públic ben definit.
Unes quantes idees motrius
La qualitat de l'espai públic com a mitjà per aconseguir altres múltiples objectius és un tret comú del conjunt d'intervencions previstes. El seu potencial com a desencadenador de fenòmens que el trascendeixen ha quedat demostrat en operacions com l'arranjament dels marges del riu Leie. Es tracta ara d'estendre els seu efecte beneficiós al conjunt del barri.
El manteniment de la identitat és una d'elles.
Es tracta de consolidar un barri fonamentalment residencial, amb un negoci de proximitat al servei dels ciutadans que hi viuen i amb un petit percentatge de comerç de ciutat en punts estratègics dels nodes de comunicació que el relliguen al territori. En ells s'implanten també algunes oficines, mentre que una de les antigues estructures fabrils es dedica a museu del teixit, decantant la relació barri-ciutat cap al barri sense oblidar els valors urbans que poden contribuir al seu renaixement.
Es preveu la construcció de 424 noves unitats habitacionals pensades per a la diversitat social que ja avui composa el barri, plantejades de tal manera que els diversos tipus d'usuari es combinin en els diversos desenvolupaments previstos. Aquests nous habitatges consoliden els teixits residencials ja existents i amplien les tipologies disponibles en els nous espais que es posen en joc, de manera que al “nou Overleie” es creen habitatges unifamiliars, apartaments i formes més complexes de residència.
Aquesta nova construcció va en paral·lel a la renovació dels antics habitatges d'obrers (beluiks) i al trencament del seu aïllament per fer-ne entitats integrades a la resta del teixit.
La permeabilitat és una altra de les idees motriu.
Overleie es troba, per definició, al costat del riu Leie. Això li atorga una posició privilegiada que altres parts de la ciutat no tenen. Cal, però, que aquest avantatge no redundi només en benefici dels que ocupen la primera línia sinó que impacti positivament també en els que n'estan més allunyats. D'aquí sorgeix un seguit d'espais públics perpendiculars al riu que vertebren aquesta permeabilitat i que fragmenten les grans illes edificades actuals.
Les conseqüències d'això en la morfologia del teixit urbà són clares i es complementen amb l'obertura de nous eixos i camins que facilitin també la permeabilitat des del nucli central del barri, la plaça Sint-Amands, fins als teixits més allunyats d'ella. Les illes edificades esdevenen així més poroses i amables.
Aquests nous itineraris van relacionats amb la mobilitat al barri -entesa no només com a itineraris vehiculars sinó també com a accessibilitat per als vianants- la qual afecta fonamentalment els seus carrers. Aquests són avui no només de poca qualitat espaial sinó, a més, indiferenciats; tots tenen un tractament similar. Cal entendre el valor que els carrers tenen com a espai públic, jerarquitzar-los i adequar-los a les diverses funcions que han d'acomplir en la trama urbana.
El conjunt de propostes que emanen d'aquests principis i que s'han desarrollat en el conjunt de tallers no són encara una proposta final; no es tracta de projectes; però són propostes que eliminen moltes ambigüetats, prefiguren un model clar de ciutat i permeten un desenvolupament flexible, que s'adapti als recursos disponibles i a les condicions que imposi el pas del temps.