L'ampliació i modificació de traçat del riu Leie per permetre la circulació de barcasses de més importancia està en l'origen de la transformació que els seus marges han experimentat en aquests últims anys al seu pas per la ciutat de Kortrijk.

Aquestes intervencions han estat aprofitades per la ciutat per plantejar canvis que vagin més enlla de les necessitats de circulació fluvial i redundin en benefici d'una renovació urbana de l'entorn. Una renovació que comporta tant objectius locals que reverteixen en millores per a la propia ciutat com altres de metropolitans que permeten ancorar a un territori que supera els seus límits administratius.

El costat nord del riu el constitueix un territori vagament residencial amb algunes grans peces a reutilitzar o transformar. En el seu costat sud es troba l'illa de Buda tot just separada del centre historic per un braç secundari del propi riu i on s'allotgen diverses activitats culturals i de serveis.

Els treballs s'han centrat fins al moment en dues peces significatives: Diksmuidekaai i Buda Beach. La primera es troba a la riba nord i la segona a la riba sud. La vocació de les dues és completament diferent.

La primera Diksmuidekaai té com a objectiu constituir-se en una espina que articuli el conjunt del territori de la ciutat al nord del riu serveixi de base per a futurs assentaments i articuli la propia ciutat de Kortrijk amb les ciutats de l'entorn. constitueix un model que després d'una primera implantació en un segment d'uns 800 metres s'ha utilitzat en altres trams situats a l'oest del primer i seguira utilitzant fins a configurar tot el front urba del riu.

La segona Buda Beach constitueix un dels episodis amb que s'ha decidit puntuar la ribera sud per tal de constituir una seqüencia d'espais públics que equipin diversament les zones més consolidades de la ciutat.

L'exit de la transformació salta a la vista per a tots els que coneguin Kortrijk. La ribera del riu abans un lloc "darrere" de la ciutat ha passat a adquirir valors de centralitat amb multitud de promotors interessats en ella i on s'implanta un nombre creixent de negocis i habitatges que contribueixen al desenvolupament ordenat de la ciutat.

La utilització del formigó com a únic material per al paviment aporta unitat a l’espai, n’augmenta la mida aparent i permet la continuïtat entre els edificis i el riu. En tenyir-lo de groc per a acotar els recorreguts de les bicicletes, s’introdueix un element lineal que connecta el nou espai del Diksmuidekaai amb els espais públics de l’entorn, dotant-los d’una nova escala. Donat que sota la vorera immediata a les façanes dels edificis hi ha diversos serveis que cal mantenir (electricitat, telèfon, …), el formigó s’utilitza aquí en un format fàcilment reemplaçable.

La continuïtat que aporta la utilització d’un únic tipus de paviment no ha d’estar en contradicció amb la necessitat de crear el comfort necessari per a tot tipus d’usuaris que sovint es deriva d’una segragació més clara entre ells. El mobiliari urbà és el mitjà adoptat per aconseguir-ho. Situant els bancs, els llums de balisament i les papereres de manera adient i no obstaculitzadora, s’aconsegueix que aquests defineixin àrees que, dins de la plataforma única del conjunt, es destinen específicament als vehicles o als vianants i eviten el conflicte entre ells.

Com a resultat d’això, la posició relativa entre els usuaris (una vorera al costat dels edificis, els carrils de circulació de vehicles al seu costat, espai per a les bicicletes a continuació i finalment un ampli espai perquè els vianants puguin passejar al costat del riu) crea un espai públic fluid i ben organitzat que obre una nova àrea d’esbarjo a la ciutat i estableix les condicions per a un nou eix al llarg del riu que connecti Kortrijk amb les localitats veïnes.